Via de l’Ignasi a Canalda

Atlètica, sinuosa i obligada, la Via de l’Ignasi, tot i no ser massa llarga, reuneix tots els ingredients de l’escalada Canaldera. Com sempre tota una declaració d’intencions, on l’únic que conta és escalar. Malgrat que la via discorre per la banda menys arrogant el seu aperturista aprofità amb saviesa tot el que ofereix la paret. En definitiva, un itinerari molt recomanable sempre que estiguem disposats a acceptar les regles del joc.

Aproximació:

Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins situar-nos a l’inici de la paret. De seguida trobarem una pista que creua la carretera, aparquem allí. Prenem la pista que puja cap a la paret i a l’alçada d’un dipòsit prenem  una fresa a mà esquerra (fita), endinsant-nos al bosc al cap de poc. Seguim un corriol que ens mena a un de més ample. El prenem cap a l’est i quan siguem a l’alçada de la via el deixem continuant per una tartera fins a peu de paret.

La via:

El primer llarg és el més exigent, amb una primera panxa contundent i una segona del tot obligada. A la segona tirada hi trobem un diedre diferent a la resta. El llarg més bonic és el quart, amb una placa de roca boníssima; aquest es pot empalmar fàcilment amb el cinquè.Tot i que la via està equipada, val la pena dur un joc d’aliens i tricams per tal de disminuir les distàncies entre assegurances.

Descens:

marxem en direcció est amb intuïció; poc a poc anirem virant cap al nord fins arribar a una mena de clariana, on trobarem un corriol que segueix cap a l’est i que ens acabarà deixant a una pista que seguim cap al sud i que ens porta fins a la carretera.

El que més m’ha agradat:

• Itinerari intel·ligent, traient-li tot el suc al pany.
• Tots els llargs són bons però el quart és deliciós.
• Bona roca.